La Casa Pompeu Casanovas
Una casa que explica l’evolució de Sabadell a través de la seva arquitectura
Origen i configuració del conjunt
La Casa Pompeu Casanovas s’inscriu en el procés de creixement urbà de Sabadell a finals del segle XIX, en un moment marcat per l’expansió de la indústria tèxtil i l’aparició d’una nova burgesia industrial. El conjunt es va configurar inicialment com una finca amb usos residencials i productius, adaptada a les necessitats econòmiques i socials del moment.
Des del seu origen, la casa presenta una arquitectura representativa però funcional, amb una organització que reflecteix la manera d’habitar i treballar pròpia d’aquell període, integrant habitatge, espais auxiliars i un pati interior com a element estructurador.
Una arquitectura en transformació
Lluny de ser un edifici associat a una única data, la Casa Pompeu Casanovas és el resultat de diverses fases constructives i reformes successives que han anat adaptant el conjunt als canvis d’ús i a l’evolució urbana de la ciutat.
La intervenció projectada l’any 1918 per Josep Renom i Costa va ser la transformació més rellevant, establint una lectura unitària de l’edifici i definint-ne la volumetria i la composició arquitectònica actual. A partir d’aquest moment, la casa consolida la seva presència urbana i el seu caràcter arquitectònic, arribant fins als nostres dies com un conjunt amb valor patrimonial reconegut.
Un patrimoni viu
Avui, la Casa Pompeu Casanovas està catalogada com a Bé de Protecció Urbanística, fet que reconeix el seu interès arquitectònic i garanteix la preservació dels seus elements més significatius. Aquest reconeixement permet abordar la seva rehabilitació des del respecte, entenent l’edifici no com una peça estàtica, sinó com un patrimoni viu, capaç d’adaptar-se a nous usos sense perdre la seva identitat.
